¿Què es la rahó de l’home? Una llanterna
dins la negror de la més negra nit;
mes si s’acosta a Vos, oh llum eterna,
l’efímer bri de llum de sa lluherna
s’empelta ab la claror de l’infinit.

Sortint de vostra capella
dich a les flors del jardí:
Mon cor per quedarse aquí
voldría tornarse abella.

Ensenyàumela, si us plau,
aucellets de la boscuria,
aquexa tendra centuria
ab que a l’Amor galejau.

Corcs vèrgens de la masía,
roselles del rosellar,
¿còm ho faré per amar
a Jesucrist y a María?

SANTA FLORA

Floret Christus in nobis.
(ST. AMBRÒS.)

Per l’ànima florir es estimar;
fèu que la mia en vostre Cor floresca,
oh Amor més dolç que la més dolça bresca
que acaba l’abellayre de brescar.


(Crist floreix en nosaltres)

LOS DOS NIUS

(POESIA VASCA D’ARZAC DEDICADA AL TRADUCTOR)

Era a l’entrada de fosch,
jo caminava un dia,
tot era dolça pau
com dins l’ànima mia.
Vora’l camí una creu
sos braços extenía;
quan arribí allà a prop
murmuri dolç sentía,
murmuri y remoreig
y dolça melodía.
Los braços de la creu
una eura los vestía,
y en l’eura mal penjat
un nieró hi havia.
Ah! si jo fos aucell
ab ells jo cantaría,
qu’en braços de la creu
també mon cor hi nia.

En mon pit tinch una llaga
que’m dona un dolor molt viu,
mes la que Vos hi teniu
lo mal del meu cor apaga
cada volta que hi veniu.

Vox dilecti mei.

Les estrelletes que’ls ulls clouen
ressol me sembles de sa llum;
los lliris d’aygua que’ls desclouen,
me fan present del seu perfum.

M’hi fa pensar l’alba que’s lleva
quan ja la crida’l rossinyol.
Ay! per una ànima que es seva,
quan Deu hi surt, hi surt lo sol.

Me fa retrets de sa veu dolça
la fontinyola del joncar.
Oh font, rellisca entre la molsa;
oh aucell, redóbla en l’alzinar.
...............................................
Sento sa veu en la boscuria!
oh font, atúra ta remor;
aucells, paràu vostra canturia,
dexàu parlar al meu Amor!



(Veu del meu estimat)

SANT JAUME, PATRÓ D’ESPANYA

O Sidus, o decus Hispaniae.

Molts conquistadors
ha tingut Espanya,
de quants n’ha tingut
sols Vos l’heu guardada.
Puix vostre bordó
val més que una espasa,
siàune tot temps
l’Angel de la guarda,
que’l gran enemich
la volteja encara.


(Oh estel, oh honor d'Espanya)

Repleatur os meum laude, ut cantem
gloriam tuam tota die.
(PSALM 70.-8.)

Los pensaments que tingí
cap a Vos han pres volada,
del primer del dematí
a l’últim de la vesprada.

Vostres seràn los vinents,
vostra m’ànima sencera;
cullíu ab mos pensaments
la planta pensamentera.


(Vagi plena la meva boca de lloança, perquè canti la teva glòria tot el dia)

Una creu m’ha regalada,
a la seva afaysonada,
mon Aymador;
es de fusta mal tallada,
mes aixís que l’he abraçada
se’m tornà d’or.

Sicut lilium.

Blanca y pura sou, María,
mare del Deu verdader.
¿A què jo us compararía?
A la blanca setelía
del diví setelier.


(Com el lliri)

SANT LONGINO

Sicut balsamum aromatizans odorem dedi
(ECLI. 24.-20.)

En la Judea hi hà un arbre,
un arbre olerós,
que té la soca de marbre,
les branques d’arbós.
A qui’l puny un raig envía
del bàlsam més fi,
del que enviareu un dia,
Jesús, a qui obría
vostre Cor diví.


(Com el bàlsam aromàtic, he exhalat olor)

Considerate lilia agri
(MATH. 6.-28.)

Miràu los lliris com crexen
a vora’l riu:
ells no filen pas la roba
del seu vestit,
ells no cullen pas ses perles
ni son or fi,
y ni Salomó en sa gloria
va tan bonich.


(Mireu els lliris del camp)

SANT VICENS DE PAUL

CANT DE L’ORFE

Pare nostre que estau en lo cel,

quan en terra mon pare’s moría,

vaig girarme a l’altar de María,

com se gira la barca a l’estel.

¿Donchs ahont aniríen mos passos?

¿Cap ahont volaría’l meu cor?

Vos vaig veure, oh Jesús, en sos braços,

y axí us deyen ma veu y mon plor:

Pare nostre que estau en lo cel,

des que pares no tinch en la terra,

lo meu braç axí al vostre s’aferra

com l’abella a la bresca de mel.

Des d’avuy ja tindré qui m’ampare,

ja no trobo lo viure tan trist,

ja en Vos tinch, oh María, una mare,

y de pare’m farà Jesucrist.

Ad matutinum letitia.
(PSALM. 29.-6.)

Ja tornau ser mon amich,
Jesús de l’ànima mia,
dels amors lo més bonich,
dels cors lo de més valía.



(Al matí, alegria)

Ad vesperum fletus.

Los astres viuen de llum,
lo lliri viu de rosada,
mon pit vivía d’amor
y avuy se mor d’anyorança.



(Al vespre, plors)

LO TRIOMF DE LA SANTA CREU

Sanguis ejus super nos.

Sanch de Jesús, des de la creu,
sanch de Jesús, plovèu, plovèu.

Des que no copsa exa rosada,
tota la terra es assecada,
lo cor humà s’empedreheix,
l’enteniment s’enterboleix.
¡Ay! d’elegit perdent la faxa,
cap a la bestia l’àngel baxa!

Sanch de Jesús, des de la creu,
sanch de Jesús, plovèu, plovèu.

Plovèu damunt de qui us adora,
plovèu damunt de qui us anyora,
sobre l’ingrat que us desconeix,
sobre’l dolent que us aborreix,
sobre’ls vassalls y sobre’ls nobles,
sobre les llars y sobre’ls pobles.

Sanch de Jesús, des de la creu,
sanch de Jesús, plovèu, plovèu.


(La seva sang sobre nosaltres)

SANTA ANGELA DE FOLIGNO

Un dia jo plorava avergonyida
davant de Jesucrist cucificat;
passaven a ma viata enterbolida
los dies de ma vida,
y no’n passava ¡ay! un sens pecat.

Era una horrible lepra ma llureya,
de cap a peus rajava d’infecció;
dintre mon còs la pobra ànima jeya,
de la fortot que feya
s’engendrava a l’entorn la corrupció.

De un a un mos membres acusava,
y en tots, confosa, m’acusava a mi;
des de la porta de l’infern mirava
del cel la porta blava,
quan de colp trasportada m’hi trobí.

Es lo pecat la llaga antiga y nova
que en vostre Cor, que l’ànima me roba,
y en vostra mà y en vostre peu s’obrí;
es lo pecat la mà que les renova,
y jo ¡vil pecador! so lo butxí.

CASTELLUM

In quo intravit Jesus.
(ST. BERNAT.)

Deu s’ha format un castell
de Sèforis en la serra,
per conquerir l’ampla terra
fortificantse dins ell.

Li donà mur de puresa,
per fosso l’humilitat,
per torra una caritat
com may se n’havía encesa.

Deu la terra conquistà
ab lo Castell de María,
y si en ell se refugía
l’home’l cel conquistarà.


(Allà on entrà Jesús)

Convertisti planctum meum
in gaudium mihi.

¡Oh quina dolça alegría
la que naix en lo dolor!
Es una rosa d’olor
que en lo Calvari se cria
y floreix en lo Thabor.


(Vas transformar el meu plany en alegria)

Per qui té l’Amor al cel,

¡que anyorívola es la terra!

Mes a Deu que m’hi desterra

no li diré pas cruel.

A l’estel que hi veig somriure

apar que li sento dir:

La terra es sols per morir,

mes lo cel es fet per viure.

Lo vostre dolç sagrari

es per mi lo bescambi de l’amor.

fins ara cambiarhi

portí mots de glosari,

avuy jo vinch a cambiar mon cor.

A JESÚS

Veni in hortum meum.
(CANT. 5.)

Lliriet florit,
Roseret rosat,
de perles guarnit,
de flors carregat.

Per tot jo us oviro,
per tot jo respiro
la divina essencia
de vostra presencia.
De les valls, oh Lliri,
Rosa de l’empiri,
floríu cada dia
dins l’ànima mia,

Siàu benheit,
siàu estimat,
Lliriet florit,
Roseret rosat.


(Vine al meu jardí)

FLORS A MARÍA

Vespere floret jasminus.

A l’ombra d’un gessamí,
mirava un matí
l’estel de l’albada;
cada flor era un estel,
y’l vert cobrecel
era una estrellada.

Jo mirava més joyós
la del cel blavós,
per entre les branques,
com cercant al Jardiner
que tan alt verger
sembrà de flors blanques.

Un aucell que’s desvetllà
les flors espolsà
damunt de ma testa,
y jo deya al gessamí
que’m posava a mi
son vestit de festa:

Si jo fos lo ram florit
que guarneix la nit
ab sa pedrería,
faría ploure mes flors,
com tu, a voliors,
al front de María.


(A la nit floreix el gessamí)

Dulcia non meruit qui non
gustavit amara.
(BUCCHELERUS.)

Qui no tastarà les penes
en esta vall de dolor,
en les altures serenes
no tastarà les dolçors.


(No mereix tastar les dolçors qui rebutja les amargors)

A SOR EULARIA ANZIZU

Quasi columba nidificans.
(GEREM. 48.-28.)

Oh coloma perseguida,
ja has trobat ton colomar;
ja has trobat, cerva ferida,
la dolça font de la vida
que’t feya tant sospirar.

Un bri de llum tu ovivares,
la llum se’t tornà un estel,
com los tres Reys t’hi guiares,
y aqueix portal, quan hi entrares,
te sembla’l portal del cel.


(Com una coloma que nidifica)

Ecce te pulchra es...

A l’Esposa dels cantars
l’Espòs així li parlava:
-Que hermosa ets, amiga meva,
que hermosa ets, oh ma germana!
si hermosa per la ignocencia,
mes hermosa per la gracia.
Ets l’Arca del Testament
de dins y fòra daurada,
de fòra hermosa del còs,
de dins hermosa de l’ànima.
Si tos ulls són de colom,
ta gallardía es de palma.
Que hermosa ets, coloma meva,
que hermosa ets, oh ma germana!
Vina del Libano, vina;
vina, seràs coronada.


(Tu ets realment hermosa)

Quid lucidius sole?
(ECLI. 17.-30.)

Quan del sol pert la claror,
lo dia en la nit s’amaga;
Sol d’eterna resplador,
la terra sens vostra amor
fora un astre que s’apaga.


(Què brilla més que el sol?)

Quam laetus est,
quem visitas!



Aquest matí, joliu, joliu,
m’escometé’l Fill de María,
ab sos ditets lo pit m’obría,
y’m tragué cor que alabatía
com un aucell que’s trau del niu.


(Com s'alegra qui rep la teva visita!)

VISITACIÓ DE NOSTRA SENYORA

Respice stellam.

Jo del camí hermós del cel
seguía la carretera,
quan “Vina”’m digué un estel,
y m’ensenyà la drecera.

María, l’estel sou Vos,
que nit y dia m’aclare;
mes lo camí es borrascós,
dàume la mà, dolça Mare.


(Mira l'estel)

JULIOL

De mihi bibere
(JOAN 4.-2)

Entre les quatre llagues ab que ens crida,
Jesús, lo vostre Cor adoradís,
he pres la del costat, fresca y florida,
per la font de la vida,
en mig dels quatre rius del paradís.


(Dóna'm beure)