La vieillesse qui flétrit le corps, rajeunit l’âme.

(LACORDAIRE.)

La tendror de tos quinze anys

riu avall se n’es anada,

cap a la mar de la mort

hont tota la vida naufraga.

¿Quí t’esmaxella’l dentat?

¿Quí ha desflorida ta galta?

¿Los brins d’or de totn cabell

quí te’ls torna en brins de plata?

¿Quí’t comença d’encetar

sinó la mort ab sa dalla?

Mes, si ton cor volander

al bon Jesús dona entrada,

l’hermosura del teu còs

reflorirà en la teva ànima,

y la teva ànima en Deu,

flor del cel que sempre esclata.

(La vellesa que aflebleix el cos, rejoveneix l'ànima)