dilluns, 5 de novembre del 2012


L’amor se’n va del món; ja no s’hi estima,
no són germans los hòmens com ahir.
Mes ¡ay! quan la virtut muda de clima,
la ditxa terrenal la sol seguir.

S’estronca’l riu si ho fa la fontinyola;
la font de tota amor es la de Deu;
si en nostre pit l’amor de Deu s’escola
tots los amors s’estronquen en sa veu.

diumenge, 4 de novembre del 2012


La vieillesse qui flétrit le corps, rajeunit l’âme.
(LACORDAIRE.)

La tendror de tos quinze anys
riu avall se n’es anada,
cap a la mar de la mort
hont tota la vida naufraga.
¿Quí t’esmaxella’l dentat?
¿Quí ha desflorida ta galta?
¿Los brins d’or de totn cabell
quí te’ls torna en brins de plata?
¿Quí’t comença d’encetar
sinó la mort ab sa dalla?

Mes, si ton cor volander
al bon Jesús dona entrada,
l’hermosura del teu còs
reflorirà en la teva ànima,
y la teva ànima en Deu,
flor del cel que sempre esclata.


(La vellesa que aflebleix el cos, rejoveneix l'ànima)

dissabte, 3 de novembre del 2012


Si’m donàsseu la penyora
que vull per ma darrera hora
quan vinga la nit,
oh Jesús-Eucaristía,
jo m’adormiría
sobre’l vostre pit.

Y en lo cancell de la Gloria,
de la mort cantant victoria
l’amor infinit,
oh Jesús-Eucaristía,
jo’m desvetllaría
sobre vostre pit.

divendres, 2 de novembre del 2012


DIADA DELS MORTS

Omnibus una quies.

Fill de la terra dura,
net del no-rès,
baxo a la sepultura
pels anys empès.

Mes trobo la baxada
més que feliç,
quan penso qu’es l’entrada
del Paradís.



(Un mateix descans per a tothom)

dijous, 1 de novembre del 2012

NOVEMBRE


FESTA DE TOTS LOS SANTS

Ni aspicit, non aspicitur.

Jesús, vos feu com lo sol
quan surt al cim de la serra;
les flors que broden lo cel
les feu sortir a la terra.


(Si no el mires, no et mirarà)

dimecres, 31 d’octubre del 2012


Es rosari esgranadiç
lo d’aquesta vida humana;
mes Deu, si en sa mà s’esgrana,
ab fil d’or del paradís
ses perles de nou engrana.

dimarts, 30 d’octubre del 2012


Amor non amatur.
(STA. MAGD. DE PAZZIS.)

L’amor de l’home es una trista gota,
l’amor de Deu es una immensa mar
d’ahont tota amor brota.
Mes ¡ay dolor! l’humanitat idiota
dexa l’amor de Deu l’immensa mar
per lo del món que es una trista gota!



(L'Amor no és estimat)